Per què no s'ha aconseguit una majoria independentista el 21-D?

Entenc que aquest titular és provocatiu, els resultats de les eleccions del 21 de desembre, tot i que les va guanyar els partits independentistes aconseguint la majoria dels diputats del Parlament, el nombre de vots obertament independentistes no van arribar al 50%.

Després de 5 anys de mobilitzacions multitudinàries, la consulta del 9-N i el president Mas inhabilitat, el referèndum de l’1-0, les càrregues policials amb més de 1.000 ferits, inhabilitat el Govern legítim de la Generalitat a través del 155, mig Govern a la presó i l’altre exiliat a Brussel·les, cal fer un anàlisi de per què no hem assolit la majoria de vots.

Em nego acceptar l’argument que una part de la ciutadania està abduïda per la premsa intoxicada espanyola, aquest mateix argument el fa servir el bàndol unionista respecte la premsa catalana amb els independentistes. Penso que bona part de la ciutadania té accés a tota la informació i quan decideixen votar una opció política ho fan perquè creuen que és la millor pel seu benestar i el de la seva família.

Si revisem les enquestes del baròmetre trimestral d’opinió política de la Generalitat, des del desembre del 2014 es pregunta a l’enquestat si vol que Catalunya esdevingui un estat independent, i el percentatge s’ha mantingut estable entre el 45% i el 48%.

L’estratègia del govern i dels partits independentistes per la campanya del 21-D s’ha centrat amb el vot sentimental, és a dir únicament parlar dels presos polítics i l’aplicació del 155, penso que aquesta estratègia no ha funcionat, de fet els vots dels partits independentistes pràcticament han sigut el mateixos que els del referèndum de l’1-O, és a dir entre l’1-O i el 21-D (tres mesos de despropòsits constants del Govern Espanyol inclòs la repressió brutal policial de l’1 d’octubre) l’augment de vot independentista ha estat pràcticament nul.

El dia 5 de desembre vaig publicar en el conegut blog spaincrisis.blogspot.com una porra on també hi participaven els altres usuaris. Tot seguit el quadre amb el percentatge de vots de les eleccions al parlament del 2015, la porra que vaig anotar amb les observacions del motiu de cada percentatge i els resultats de les eleccions del passat 21 de desembre.

En aquesta porra vaig preveure:

·        Partits independentistes no arriben al 50% dels vots, vaig ser optimista amb el 49% vots (ha estat el 47,5%).

·        Ciutadans primera força política amb el 20,5% dels vots (es confirma primera força amb el 25,4%).

·        JXC i ERC segona i tercera força amb els mateixos vots cadascun (es confirma només 11.000 vots de diferència amb un percentatge del 21,7% quan a la porra vaig posar 19,9%).

·        Respecte als Comuns, la Cup i el PP pensava que mantindrien la proporció del 2015, i degut a la concentració de vot ha estat clarament inferior.

A finals del mes d’octubre vaig publicar diferents notes on avisava que els moviments de les seus socials o fiscals d’algunes empreses, canvi de la ubicació dels comptes d’estalvi a fora de Catalunya, o la reducció del consum eren previsibles davant d’un resultat del referèndum avalat pel govern. El Govern de Català entre el dia 1-O i l’aplicació del 155 va mantenir un silenci total respecte tots els temes econòmics i va ser un error.

En el baròmetre de la Generalitat, es pregunta trimestralment des del 2006 si Catalunya hauria de ser un estat independent. El percentatge entre el període 2006-2008 es manté estable en el 15-17%, a partir del gener del 2009 comença a augmentar fins el 48,5% el novembre del 2013, pràcticament en 5 anys es va triplicar el percentatge. Algú recorda que va passar exactament en aquest període? L’inici de la crisi sistèmica on ens trobem i la pèrdua del 7,5% del PIB per càpita a l’Estat espanyol.

Del 2014 al 2017 hem viscut una millora artificial de l’economia (augment sense precedents de base monetària i del deute públic) i no és casualitat que l’independentisme s’hagi estancat els darrers anys. Segons el CEO, des del 2014 la valoració de la situació econòmica d’Espanya ha passat de valorar-se com a dolenta o molt dolenta del 93% dels enquestats, al 56% actualment.

La relació entre la percepció de la situació econòmica i la voluntat que Catalunya esdevingui un estat independent és evident

Cal tornar afrontar els arguments polítics a favor de la independència basats en la prosperitat econòmica de Catalunya i el futur negre que ens espera si ens quedem a l'Estat Espanyol. S'ha vist clarament que la repressió del govern espanyol no ha fet augmentar els vots a partits independentistes i això ha de portar a reflexió.